La salut serà abordada mitjançant diferents aproximacions en funció de la població analitzada i de l’objectiu concret. Bàsicament, podem dividir les dimensions de la salut en objectiva i subjectiva. Tot i que ambdues dimensions seran utilitzades de manera complementària en totes les anàlisis que es realitzaran, la primera (malalties cròniques, limitacions, discapacitats, etc.) tindrà un paper més destacat en l’estudi de la població major (65 anys i més) per tal d’analitzar els efectes acumulatius que l’estatus socioeconòmic ha tingut sobre el perfil de salut dels individus. Mentre que la salut subjectiva o autopercebuda -que informa tant de l’estat actual de la salut de l’individu com de l’evolució recent d’aquesta- guanyarà en rellevància en l’anàlisi de la salut dels adults madurs (50-64 anys), que per la seva edat encara no presenten un alt nivell d’heterogeneïtat en termes de salut, i també permetrà analitzar els efectes dels canvis contextuals, com seria el cas de la crisi econòmica.
Per les anàlisi de salut, comportaments de risc i ús de serveis sanitaris (públics i privats) de la població utilitzarem l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), i treballarem amb l’Encuesta Nacional de Salud de España (ENSE). Els avantatges de la ESCA són, principalment, el seu major número de casos representatius de la població catalana, i per tant, el seu major detall territorial (que inclou la regió sanitària). Pel que fa a la ENSE, ens servirà per complementar els resultats de la primera ja que disposa d’una sèrie de dades amb major recorregut temporal. A més, al ser una enquesta que abasta tot el territori espanyol, serà una eina bàsica per a l’estudi de les diferències territorials. Ambdues fonts han estat dissenyades per analitzar les diferències en salut en funció del gènere, la classes social l’activitat econòmica i el país de naixement, entre altres ítems. Es tracta de dues enquestes transversals en què s’entrevista una mostra d’individus residents a llars privades, sense seguiment entre una i altra edició.