Objectius
La hipòtesi de partida és que el nivell socioeconòmic no té un efecte igual sobre la salut a totes les generacions nascudes a Catalunya i a Espanya i que actualment componen el grup de població adulta madura i gran (50 anys i més).
A Catalunya, igual que a altres països desenvolupats, els perfils socioeconòmics de la població són heterogenis. Els canvis en la seva població es van produir de manera més tardana i a un ritme més accelerat que per exemple a Europa Occidental, encara que més aviat que en la majoria de les altres regions d’Espanya. El ràpid desenvolupament social i econòmic, així com les millores importants en la salut pública a Espanya durant el curs del segle passat van configurar un conjunt específic de factors distintius per a cada generació que han jugat un paper important en la determinació de la seva salut (Spijker et al. 2012). Així, considerant la rapidesa d'aquests canvis (augment de l’esperança de vida com a conseqüència de la millora en les condicions de vida, expansió educativa general intensa amb major intensitat entre les dones, canvi en el model econòmic cap a un predomini del sector terciari, etc.), sembla plausible que la relació entre el nivell socioeconòmic i la salut hagi variat entre les generacions nascudes a Catalunya abans de mitjans de la dècada dels seixanta, que actualment conformen la població de 50 anys i més. A mode d’exemple, els canvis ocorreguts en educació han augmentat l'heterogeneïtat del perfil socioeconòmic. Entre les generacions més antigues la proporció de població amb estudis superiors és molt baixa i es concentra en els homes, mentre que a mesura que observem generacions més joves aquesta proporció augmenta, en gran part per la contribució de la població femenina. Per tant, la relació entre el nivell socioeconòmic i la salut mostraria a priori una major complexitat per a les generacions més recents, on la diversitat de perfils en aquest sentit és molt més gran que per a les més antigues.
Partim de la hipòtesi que l’efecte de la crisi econòmica sobre la salut ha estat més agut entre les classes socioeconòmiques més baixes que entre les classes més altes.
En el context de la darrera crisi econòmica, i des d’una òptica de moment, la nostra hipòtesi és que les conseqüències d’aquesta han estat més acusades entre les subpoblacions amb un perfil socioeconòmic més baix que entre les classes socials més avantatjades. La hipòtesi parteix de l'assumpció que les darreres tenen una sèrie de recursos, tan tangibles (econòmics, materials, etc.) com intangibles (xarxa social, coneixement del medi, accés a la informació, etc.), que els permet minimitzar els efectes que tenen sobre ells les situacions macroeconòmiques més desfavorables. En aquest sentit, l'estat de salut de la població amb un nivell socioeconòmic més baix és més vulnerable en temps de crisi per la conjunció de diverses condicions. Per una banda, en el context de la retallada de despesa pública socio-sanitària, la menor disponibilitat de recursos econòmics de les classes més baixes pot anar en detriment de la seva salut. D'altra banda, per a la població en edat activa (50-64), un nivell educatiu més alt afavoreix una major estabilitat al mercat laboral, amb menor risc de caure en l'atur i major probabilitat de reinserció, especialment en períodes de recessió econòmica (Garrido i Chuliá, 2005). Finalment, els majors de 65 anys, ja fora de les edats actives, poden haver quedat en ocasions com a únics sustentadors econòmics de la llar, o han hagut de donar suport a fills en situació de necessitat a causa de la crisi. De manera que entre aquests, també la població amb un perfil socioeconòmic baix, que suposa una pensió de menor import així com menor capacitat d'estalvi per enfrontar aquests imprevistos, poden haver patit una reducció dels seus ingressos disponibles quedant, així, en pitjor situació que la població de major nivell socioeconòmic.
La hipòtesi és que el desigual perfil socioeconòmic d’homes i dones ha resultat en una associació diferenciada per sexes entre aquest perfil i la salut, tant en el llarg recorregut (generacions) com en els efectes conjunturals (crisi econòmica).
Aquesta hipòtesi es basa tant en la diferent influència que la crisi ha tingut sobre l'activitat econòmica d'homes i dones com en l'efecte diferencial dels factors socioeconòmics sobre la dimensió subjectiva de la salut d'uns i altres. Respecte a la relació amb l'activitat, els ràpids canvis que la societat catalana ha experimentat han portat a que el pes de la dona dins del mercat laboral hagi canviat, passant de ser testimonial en les generacions més antigues a augmentar en les generacions més recents. A més la incorporació al mercat laboral de les dones s’ha concentrat en el sector d’activitat terciari, que ha estat menys castigat pels efectes de la crisi en comparació amb els sectors primari i secundari, amb una major presència masculina. En un context de crisi econòmica, sembla plausible pensar que aquelles dones que s’han mantingut actives han pogut contribuir a suavitzar els efectes d’aquesta sobre elles mateixes i els membres de la seva llar, no només a través de l’acció en el curt termini sinó també a través de l’acumulació de recursos com a resultat d’una carrera professional contínua. De manera complementària, en els primers anys de la crisi s’ha produït un increment en el nombre de dones actives probablement per intentar pal·liar els efectes de la desocupació masculina dins la pròpia llar (Permanyer i Treviño, 2013). Això explica parcialment l'augment observat en l'atur femení, fruit d'un canvi en la estructura de la població activa (Domingo i Vidal, 2012). Pel que fa a la relació entre els factors socioeconòmics i la salut, el fet de treballar o d’haver assolit un nivell educatiu alt està associat a una millor salut. No obstant, la importància que aquests factors tenen dins el conjunt dels determinants socials de la salut és diferent en homes i dones. En el cas de la salut subjectiva, treballs anteriors han apuntat que els homes mostren una major sensibilitat als factors socioeconòmics, mentre que per a les dones son més determinants els factors familiars (Martikainen et al., 2005; Gumà et al., 2015). Aquesta diferència es basa en el desigual balanç entre treball remunerat i no remunerat que presenten homes i dones, que continua comportant una major càrrega sobre les dones; i la diferent importància que aquests factors tenen en la creació de les identitats masculines i femenines, motiu pel qual se’ls atorga un pes diferent sobre la percepció individual.
Pensem que les diferències territorials en la salut a Espanya s’expliquen en gran part a partir de les diferències en els perfils socioeconòmics de les poblacions de cadascuna de les comunitats.
Durant bona part del segle passat, el patró espacial reflectia l'existència d'importants diferències territorials tant en termes de mortalitat com en el perfil socioeconòmic de les poblacions de les Comunitats Autònomes (CCAA). En un estudi previ, vam explorar les diferències territorials en mortalitat a la dècada dels seixanta del segle passat (Blanes i Spijker, 2011). Coneixem, per exemple, que el País Basc i Catalunya van ser industrialitzats abans i en major mesura que altres regions on el model agrari va perdurar durant més temps (Nicolau, 1989). Aquestes transformacions socioeconòmiques associades al procés d'industrialització van tenir efectes sobre la salut de les poblacions, que al principi no sempre van ser positius. Per exemple, als anys 60 la mortalitat per cirrosis i tumors va ser significativament més elevada a la província de Barcelona que a la mitjana de l’Estat.
A partir d'aquests resultats basats en la mortalitat, i de la recent identificació de les diferències en salut (prevalença de la discapacitat, esperança de vida en bona salut) entre comunitats (Gispert, 2007 i 2009), analitzarem la relació entre el perfil socioeconòmic de les poblacions de cadascuna de les CCAA i la seva morbiditat, aproximada a partir de diversos indicadors de salut (limitacions, discapacitats, salut autopercebuda, etc.). A més de la situació actual, ens interessa explorar si els factors que expliquen les diferències territorials a nivell de comunitats autònomes (i províncies a Catalunya) són els mateixos o han canviat, sabent que des dels anys seixanta s'han produït notables millores en els serveis públics socio-sanitaris que poden haver reduït aquestes diferències, tot i que es poden haver vist afectades també pel context de la recent crisi econòmica.
S’elaborarà a partir dels resultats procedents dels 4 eixos d’anàlisi. Els resultats tant per Catalunya (províncies, regions sanitàries) com per Espanya (CCAA) ben descrits i il·lustrats gràficament, proporcionaran un major coneixement sobre perfil de les subpoblacions en una situació de major vulnerabilitat. Aquest atles serà una eina important per a l’objectiu final del projecte: “ajudar a la definició de polítiques públiques de salut més efectives”, contribuint així a resoldre un dels reptes de la societat actual: l’equitat en la salut de les persones.